Con este desenfadado escrito
el autor: Joan Costas, a querido
reflejar una pequeña y simpática
caricatura de este grupo.
-Texto en Catalán-
Benvolguts amics i amigues.
Encara que les nostres cames
ja comencen a pesar figues
encara tenim moltes ganes,
de continuar col·laborant
ja sigui cantant o ballant
amb la Pasqua de la Gent Gran.
Això és molt important.
La Lurdes, com ja és normal
s’ha fet càrrec de la direcció.
Qualsevol problema personal
ho resolt amb molta il·lusió.
Té una llarga experiència
i sempre troba la solució.
Té molta paciència
per buscar la perfecció.
Cada cop ens costa més
mantenir la qualitat.
Tots tenim ben entès
que ja tenim certa edat.
Però nosaltres esperem
que continuïs la direcció.
Treballar amb tu, simplement,
ens omple de satisfacció.
Ara, el resum d’aquest any.
He rumiat tota la nit,
mirant pel forat del pany
i aquest poema m’ha sortit.
En Ramon, no sé per quins pebrots
tothom el crida Ramonet.
Però, és el més gran de tots.
Deu ser perquè és el més baixet?
Li costa aprendre les cançons
i també algun moviment.
Quan hi ha ball de bastons,
fa veure que no hi sent.
En Cinto, es l’encarregat
de preparar el radiocasset.
Molts cops ha pujat i baixat
les escales del costat dret.
Més o menys ha de caminar
dos-cents metres cada dia.
Li hauríem d’abonar
un plus de llarga distància.
L’Amadeu, és el comodí.
Sempre em deixa bocabadat.
L’he vist fent de travestí,
de músic, barber i militar.
Pel mòbil l’han de trucar
sempre que estem assajant.
Li haurem d’amagar
per no perdre ni un instant.
En Joan és de la broma,
explica acudits a grapats.
I vigila tota l’estona
als que estan despistats.
Ajuda en la direcció
i també amb el material.
Però, s’emporta algun sermó
perquè xerra massa alt.
En Josep, al començament
li costa molt, no vol fer res.
Però, després, finalment
hi posa molt d’interès.
Sempre en té alguna per dir.
Aquest any precisament,
animava amb aquest rodolí
“Cada cop ho fem menys malament”
En Pere Prat, és el primer any
que ha estat convidat.
Per això no és res d’estrany
que estigués espantat.
Quan la Lurdes el mirava
l’enganxava sempre xerrant.
Aleshores ell s’amagava
a la cortina del davant.
En Toni, també s’ha apuntat.
diu que ho ha passat molt bé.
Li agrada la puntualitat
i aprendre bé el paper
Amb la Lurdes han fet un duet
que ha sortit brodat.
Semblava en algun momentet
que cantaven de veritat.
La Marta Casanoves
el braç es va trencar.
Segons totes les proves
li vindrà just poder actuar.
Li agraïm sincerament
el seu esforç personal.
Tots nosaltres sabem
que et feia molt mal.
Una baixa d’última hora
va ser la de la Pilar.
Estava en llista d’espera
per poder-se operar.
Ara t’has de recuperar
i agafar confiança.
Tornaràs a començar
l’any que ve, amb més força.
 |
| Sea querido mantener el original del texto, en Catalán para mantener toda su gracia y frescura MAÑANA CONTINUARA |
No hay comentarios:
Publicar un comentario